torna a la pàgina principal
  • Monestir Carmelites Descalces - Qui som
  • Monestir Carmelites Descalces - La Nostra Jornada
  • Monestir Carmelites Descalces - Espiritualitat Carmelitana
  • Monestir Carmelites Descalces - enllaços Interessants
  • Monestir Carmelites Descalces - Pensaments
    • Karmel
    • Pensaments - Eclesial
    • Pensaments - Temps Litúrgic
    • Pensaments - Cultura
    • Pensaments - Meditar
    • Pensaments - Joves
  • Monestir Carmelites Descalces - Audiovisuals
  • Monestir Carmelites Descalces - Notícies
  • Monestir Carmelites Descalces - Contacteu-nos
Pensaments
Pensaments - Karmel

El valor d'obeir

Per experiència he vist, deixat el que he llegit en molts llocs, el gran bé que és per a una ànima, no sortir de l'obediència.

Entenc que en això rau l'anar avançant en les virtuts, i l'anar adquirint la virtut de la humilitat.

També en això es troba la seguretat de la sospita, que és bo que tinguem els mortals mentre vivim, d'equivocar el camí del cel.

Aquí es troba la quietud tan preuada per les ànimes que desitgen acontentar Déu!

Teresa de Jesús


Una caritat d'arrels profundes

No sempre és possible, al Carmel, de practicar al peu de la lletra el que diu l’Evangeli; de vegades un es veu obligat pels seus càrrecs a refusar un servei, però quan la caritat ha posat arrels profundes en l’ànima, també es veu externament.

Hi ha una manera tan gentil de refusar allò que no es pot donar, que el refús deixa tan content com el do.

És cert que costa menys de demanar un servei a una germana que sempre està disposada a complaure, però Jesús va dir: «No defugiu el qui us vulgui manllevar» (Mt 5,42). De manera que, ni amb el pretext d’haver de refusar, no ens hem d’allunyar de les germanes que tenen el costum de demanar sempre serveis.

Tampoc no s’ha de ser servicial a fi de semblar-ho o amb l’esperança que la germana a qui ara es fa el favor us tornarà el servei una altra vegada, perquè nostre Senyor va dir també: «Si presteu a aquells de qui espereu rebre alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? Perquè els pecadors també presten als pecadors a fi de rebre’n altre tant. Però vosaltres feu el bé, presteu sense esperar res, i la vostra recompensa serà gran» (Lc 6,34-35).

Oh sí!, la recompensa és gran fins i tot a la terra... En aquest camí només costa el primer pas.

Prestar sense esperar res, això sembla difícil al natural; ens estimaríem més donar, perquè una cosa donada ja no ens pertany. Quan us vénen a dir amb un aire tot convençut: «Germana, necessito la vostra ajuda durant unes quantes hores, però estigueu tranquil.la, tinc el permís de nostra mare i us tornaré el temps que em doneu, perquè ja sé que esteu molt ocupada»; veritablement, quan se sap molt bé que el temps que es deixa mai no serà tornat, un s’estimaria més dir: «Us el dono».

Això acontentaria l’amor propi, perquè donar és un acte més generós que deixar, i, a més, es fa saber a la germana que no ens refiem dels seus serveis...

Ah!, els ensenyaments de Jesús, que contraris que són als sentiments de la naturalesa! Sense l’ajut de la seva gràcia fóra impossible no tan sols de practicar-los sinó de comprendre’ls...

Teresa de Lisieux

Principal | Qui Som | La Nostra Jornada | Espiritualitat Carmelitana | Enllaços | Pensaments | Audiovisuals | Notícies | Contacteu-nos

Desarrollo por Roberto Tapia © 2000 - 2019